Té raó el cardenal de València quan diu que els refugiats, si son molts, canviaran el país. En canvi s'equivoca quan ens vol fer venir por. No hi ha motius per tenir-la.
Sempre que hi ha hagut gent desplaçada amb una certa quantitat i posada en un altre indret, han canviat les coses.
Mireu com els espanyols i els anglesos que es van desplaçar massivament a les Amèriques els ss. XVI-XIX van canviar les estructures polítiques i religioses d'aquells països.
I quan, a Catalunya, ha vingut d'Andalusia sobre tot, un terç de la nostra població pels anys cinquanta i setanta del segle anterior, també ens van canviar les coses i avui són molts més de la meitat per l'efecte de la natalitat. I, què ha passat? Res, que convivim junts amb bona harmonia i formem un sol poble. Encara recordo amb amor el que va passar ara fa una trentena d'anys quan hi va haver el gran incendi de Montserrat que durà una setmana. Uns andalusos que vivien al costat de casa, a la comarca de l'Anoia, ploraven i deien: «nos están quemando Montserrat». Ja s'ho sentien seu. Aquests es van integrar com ho faran els sirians àrabs si, a la fi, en venen molts. I més d'un d'ells guarirà les nostres ferides com ho feu el Bon Samarità de la paràbola de l'Evangeli. Justament ell que era foraster es va fer càrrec del ferit fins a portar-lo a l'hostal dient al hostaler: «Cuida-me'l» (Lc 10,25-37).
I canviarà la religió? Sens dubte perquè no els obligarem pas a fer-se cristians i, si algun se'n fa, serà amb compta-gotes. Nosaltres aprendrem a adonar-nos que no som pas el melic del món i evitarem de dir, com avui alguns polítics d'avui, que somos una gran nación (amb un regust nazi). Més aviat haurem de dir que som un poble que ha estat capaç d'integrar els nou-vinguts com hem anat fent des de sempre.
La nostra terra, des de fa molts anys, ha integrat gent de tota mena i molt d'això és gràcies a l'entramat social de moltes entitats culturals, folklòriques, musicals, ecològiques, religioses, esportives de base, teatrals... que són la font de les integracions.
Sovint haurem de reconèixer que els que han vingut de fora tenen una fe més gran que la nostra i això ens obligarà a aprofundir en les nostres arrels. Mirem com Jesús va elogiar la fe d'una cananea, per tant no jueva, quan li va dir: «Dona, és gran la teva fe. Que es faci com tu vols» (Mt 15,28). I ens veurem empesos a veure quines són les nostres arrels per no quedar anul·lats com a poble.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXX de durant l'any
25 d'octubre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.