diumenge, 18 d’octubre del 2015

LA MATÈRIA I L'ESPERIT

Quan érem petits ho teníem molt clar. La matèria, el cos, mor i l'esperit vola cap el cel i ja està. Després molta gent va entendre que tot era d'una altra manera. Aquesta gent són els que han cregut en el "materialisme" que deia que la matèria ho és tot i condiciona totes les coses que fem. Aquests que van creure en el materialisme més accentuat, com els "marxistes", estaven convençuts que tot s'explicava per la matèria, fins i tot l'enamorament, que era un moviment de cèl·lules físiques a l'interior del nostre cos. Segons aquests, l'afany del diner ve per la possessió de coses i objectes i d'aquí en provenen les guerres i les injustícies dels grans capitals. Tot s'explicava per la matèria (possessions i diner). Massa senzill per explicar-ho tot.

Les coses, fins i tot a nivell de coneixement popular, han canviat molt. El relat cristià que deia que, en la mort, l'anima se separava del cos, ningú sap com explicar-lo, ja que allò que en diem cel o infern tampoc no és un lloc. Però també anem descobrint que si les coses materials algú no les mira, on són? Cal que alguna mena d'esperit (la nostra mirada, el nostre coneixement) doni vida a les coses.

També els creients parlàvem de la presència real de Crist en l'Eucaristia i avui ni els mateixos especialistes en física no saben quina cosa és la realitat. Ens ho canvien tot?

Aquestes noves mirades a la matèria i a l'esperit no ens han de posar nerviosos com tampoc quan els científics parlen de milions d'anys llum per arribar a una galàxia.

Pel que fa a nosaltres, parlant als lectors d'aquest full que no som ni especialistes en el món material (les assignatures científiques) ni tampoc del món espiritual (les arts, la religió que practiquem...), n'hi ha prou que no tinguem por de cap nova descoberta.

Afortunadament els científics tenen via lliure per investigar i els que creuen en aquelles coses que no es veuen ni es poden definir com la filosofia, l'art, la fe, la poesia... en podran parlar sense gaire por perquè per una banda la ciència es va tornant humil i els humanistes saben que requeriran sempre de llenguatges simbòlics per explicar allò que no s'acaba d'entendre, però sabem que, com el mateix amor i la fe, ho tenim a dintre nostre.

Els que parlen amb llenguatges científics saben que tot té uns límits. Per posar un exemple aquests dies hem vist com es llençaven coets d'un llarguíssim abast (1500 quilòmetres per destruir una formiga o per tocar un objectiu ple de persones que parlen i s'estimen). Voleu cosa més científica que un coet d'aquesta mena? Però ja es veu que és una animalada per fer contents els fabricants de grans armaments i per potenciar una cosa que és de l'esperit i no es veu com és el maleït poder. Al final, rumiant-ho bé, anem a parar a la consciència que és espiritual. Resulta que la matèria no val res si algú no la pensa i li dóna nom.

Ens poden ajudar unes senzilles paraules del Senyor que deia:

En aquell temps, Jesús digué: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho (Mt 11,25-26).

Quedem-nos amb allò que creiem i deixem que els científics i els teòlegs vagin rumiant.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXIX de durant l'any
18 d'octubre de 2015

Una falsa ciència crea ateus; una ciència veritable posterna l'home davant la divinitat.

Voltaire (1694-1778)
Filòsof i escriptor francès

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.