Si Càritas consistís a recollir menjar, vestits… dels que els en sobra i donar-ne als que els en falta seria una altra cosa. Això és el que fa una administració sense cor. Però el que és principal en aquesta institució és el cor. Vull dir que hem de començar per escoltar la gent, seguir escoltant-los i acabar escoltant.
Per què és tan important escoltar la gent? Perquè els que creiem sabem que ells també són fills de Déu i sabem que, si nosaltres haguéssim tingut la família, les dificultats, la malaltia… que ells han sofert, probablement estaríem demanant ajuda. I també perquè "escoltar" els altres ens fa pobres ja que acabes fent-los cas dels seus problemes.
A més a més Càritas ens obre els ulls envers les necessitats de tot el món (no només aquelles que la TV ens presenta). També hi ha pobres als EEUU i a les nacions més pròsperes de la nostra Europa, però sens dubte els més necessitats es troben entre els refugiats, els desplaçats i entre els que han tingut grans desgràcies sigui per culpa dels homes, com la guerra, sigui per atzars de la natura (inundacions, terratrèmols…). La nostra mirada ha d'estar oberta a tot el món.
Gràcies a Déu surten moltes iniciatives solidàries, ONGs de tota mena per ajudar pobres, refugiats, aturats, desnonats de pisos a causa de les hipoteques… Hem d'elogiar totes aquests activitats, però no hem de descuidar allò que és principal: Escoltar la gent.
Sovint les televisions fan grans campanyes per animar a fer accions solidàries i, sense adonar-se'n, només ens donen la informació crematística dient-nos que s'han recollit tants o tants euros i insistint que hem millorat respecte del curs anterior. Descuiden allò que és principal, que nosaltres sapiguem veure els que tenim a tocar de casa. En aquestes mateixes campanyes hi ha algunes entrevistes seleccionades de persones que sortirien beneficiades. Nosaltres els enviem l'ajuda i santes pasqües. Però aquestes campanyes i invitacions a col·laborar obliden la majoria de les vegades aquelles persones que tenim a tocar, que són els nostres veïns, els que ens trobem pel carrer. Hem de mirar-los com a fills de Déu igual com ho som nosaltres mateixos.
Aquesta hauria d'ésser la funció de Càritas, molt per damunt de la quantitat de coses o diners recollits. Fer-nos capaços de veure de prop les autèntiques necessitats i les persones que ploren o necessiten acolliment.
Si Càritas només recull diners i objectes per donar-los als pobres es converteix en un pedaç i això és el que voldrien molts dels que manen, que no ens fiquem en l'ànima de la gent. Per què? Perquè quan escoltem les persones mancades d'alguna cosa ens adonem de les injustícies i les podríem denunciar.
Per tot això no és estrany que Càritas tingui moltes branques que passen per donar menjar i roba però també per obrir un lloc per escoltar-los, visitar malalts i presos, acollir els acabats d'arribar…
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge de la Santíssima Trinitat
22 de maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.