Molts enyoren temps passats en els quals molta gent anava a la Missa i a les processons. Però no s'adonen que en el nostre moment hi ha hagut i encara hi ha molta gent fent tota mena de voluntariat. En aquest sentit passem per un bon moment. Per posar un detall ben recent, fixem-nos en els refugiats (sobre tot siris) que estan encallats a Grècia o a Turquia per les ineficàcies governatives. Aquesta gent menja cada dia gràcies a uns voluntaris espigolats d'Holanda, del nostre país, d'Alemanya i també alguns de l'altre cantó de l'Atlàntic… El menjar que els donen no ve tampoc dels estats. Aquests voluntaris també proporcionen tendes de campanya per les tantes mils de persones que estan sense lloc on reposar el cap i sobre tot pel munt d'infants, molts d'ells sense família, que pul·lulen entre els refugiats. Mentrestant els estats fan solemnes reunions, amb tecs inclosos, per no posar-se d'acord (de moment) amb el procediment que han de fer per reconduir aquesta enorme crisi.
Un altre exemple: quan s'anava a obrir la presó de Lledoners que tenim al Bages, ara fa uns vuit o nou anys, hi va haver un moviment social de repulsió amb aquell lema que deia: «presó no, gràcies». Han passat una colla d'anys i podeu veure molts voluntaris del Bages i dels voltants d'aquest centre, acudint-hi amb noves iniciatives cada dia. Només us heu de posar a l'entrada del centre penitenciari i veure la quantitat de gent que demana l'acreditació per poder entrar a fer alguna iniciativa (regulada i acceptada per la direcció). Hi ha molta gent amb ganes de fer un servei d'aquesta mena. Per això cal dir que, en conjunt, no anem tan malament.
Així van néixer la majoria de les escoles privades que ara alguns amb tant d'afany voldrien reduir a ínfimes minories. Han estat pioneres en una cosa tan important com és l'escolarització de les nenes que, en segles anteriors, els era negada.
Els voluntaris, amb la seva actitud, són com una denúncia del funcionariat que gairebé sempre actua mercantilment, és a dir que cobren les hores que fan.
Moltes de les ONGs (orga nitzacions no governamentals) funcionen amb voluntariat i les que tenien grans subvencions ja han tancat a causa de les retallades.
Hem de donar gràcies a Déu per la quantitat de gent (sovint joves) que destinen el seu temps a favor dels altres.
Als que fan això nosaltres, creients en Jesucrist, els podem mirar com aquell samarità de la paràbola que va trobar un home ferit i despullat pel camí, es va aturar, li va guarir les nafres amb oli i vi, el va pujar a la seva cavalcadura i el va deixar al primer hostal que va trobar pel camí dient a l'amo d'aquell lloc: «Cuida-me'l, i quan jo torni pagaré les dispeses que hauràs fet de més». En la mateixa paràbola veiem com els funcionaris d'aquell temps, sacerdots i levites, van passar de llarg deixant l'home ferit a la seva sort.(Lc 10,25-37). Per tant, qui fa una obra d'aquestes a favor dels altres és un bon seguidor de Jesucrist encara que no es digui cristià. Nosaltres el veiem així.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge de la Ascensió del Senyor
8 de maig de 2016
A ningú li falten forces; el que a moltíssims els falta és voluntat.
Victor Hugo (1802-1885)
Novel·lista francès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.