ELS CAMINS DE LA PAU

Yael Deckelbaum, Lubna Salame, Daniel Rubin, Miriam Tukan, cor Rana, Hebrews of Dimona
i cantants de tots els sectors i religions de la societat israeliana.

La cançó «Oració de les Mares», va néixer com a resultat del treball conjunt entre la cantant i compositora israeliana Yael Deckelbaum, i un grup de dones pioneres, que formen el moviment "Dones Fan la Pau".

Aquest moviment va sorgir a l'estiu de 2014, durant el període d'escalada de violència entre Israel i Palestina, i l'ofensiva militar a Gaza denominada "Tzuk Eitan".

El 4 d'octubre de 2016, vint dones jueves i àrabs van sortir des del nord del país en una marxa, que van denominar "Marxa de l'Esperança", a la qual es van anar sumant moltes simpatitzants: Milers de dones van marxar des del nord d'Israel a Jerusalem en una crida a la pau. Una crida que va aconseguir el seu punt màxim el 19 d'octubre, en una marxa d'almenys 4.000 dones, la meitat d'ells palestina i la meitat d'Israel, en Qasr el Yahud (al nord del Mar Mort). La mateixa nit, 15.000 dones es van concentrar al davant de la residència del primer ministre Netanyahu a Jerusalem.

La convidada d'honor va ser Leymah Gbowee, una les tres dones de Libèria que van ser guardonades amb el Premi Nobel de la Pau el 2011 per dirigir un grup de dones que va ajudar a acabar amb la guerra civil del seu país i enderrocar al seu dictador, Charles Taylor.

En aquest vídeo, Yael va combinar un enregistrament de Leymah, mostrejada d'un vídeo de youtube en el qual ella havia enviat les seves benediccions al moviment.

M’agradaria que molts de vosaltres, lectors, tinguéssiu un ordinador (i un que el sapigués fer anar) per poder visualitzar el vídeo del qual us parlaré.

Us el recomano perquè parla de dones musulmanes, jueves i cristianes que estan engegant un gran moviment per la pau. Totes vestides de blanc i cantant unes mateixes cançons. El vídeo el trobareu compartit a la pàgina web de la parròquia i al facebook parroquial.

Els camins de la pau poden passar per senders del tot allunyats de les armes, dels míssils i de les trobades de polítics.

Poden passar per uns grups cada vegada més nombrosos de dones que canten ostensivament pels carrers d’Israel i de Palestina, dones musulmanes, jueves i cristianes donant-se les mans i totes somrients.

Teníem una experiència semblant amb les “madres de mayo” (a l’Argentina) que tot i que no els van fer gaire cas continuaren manifestant-se i ara ja són ”Abuelas de mayo”. Aquestes reclamaven, com deveu recordar, quin havia estat el destí dels seus fills o néts que van desaparèixer en els anys de les dictadures. Aquest moviment de dones va fer molta forrolla i no anaven armades.

Amb tot això vull dir que les dones tenen molt a dir en la situació del món.

Perquè les converses (que en diuen de pau) en les quals cada nació calcula quants armaments té per resistir o vèncer l’altre, no són pas converses de pau sinó de guerra. Es preparen per refer aquell antic costum abolit per Jesús en el sermó de la muntanya (Mt 5,38-42), que en deien la “llei del talió” que es tracta de veure qui pica més fort.

Mirem el que passa amb les famílies. Quan hi ha hagut un malentès entre germans, molt sovint per una herència, la solució no passa mai perquè el que ha tingut de més, retorni alguna cosa. Això no passa quasi mai. L’acabament de les discòrdies sovint passa pel cant, la dansa i la festa (una primera comunió, el casament d’un dels fills o una celebració conjunta del Nadal o d’algun aniversari…). I els diners? Quan algú de la família ha fet passos per recuperar la pau, els diners passen a segon terme i simplement ja no se’n parla perquè aquests no són ni de bon tros tan importants com ho és l’esperit de família i de germanor.

Si abans he esmentat el valor d’aquelles dones palestines, jueves i cristianes que s’estan unint amb el cant i la dansa, és perquè s’han adonat que les converses de diners (armament, fronteres, propietats…) són secundàries comparat amb el gran valor de la integració d’un poble a dins de l’altre.

Per altra banda què és el nostre poble sinó una amalgama dels diferents invasors dels que tenim record (grecs, romans, sueus, vàndals, alans, visigots, àrabs, francesos i, darrerament murcians i andalusos). I ara ens posarem nerviosos perquè en vénen uns altres?

Seguint l’exemple de les dones que he esmentat hem d’integrar-los amb el cant i la dansa, amb el compartiment dels plats cuinats, amb les parelles lingüístiques…

Mirem com Jesús integrava els samaritans (Jn 4,39-42), la cananea (Mt 15,28), els romans (Mt 8,10-13), els grecs (Jn 12,20-23) en una societat molt més puritana que la nostra.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge II de durant l'any
15 de gener de 2017

O caminem tots junts vers la pau, o mai no la trobarem

Benjamin Franklin (1706-1790)
Estadista i científic estatunidenc