Les relacions internacional es guien pel principi de la venjança, només que els més forts hi surten guanyant mentre tenen armaments. Però els fa vergonya la paraula i en diuen “resposta adequada”, o pitjor encara, “justícia”.
«Tu em tires una bomba… jo dues…». I els processos que anomenem de pau consisteixen a acumular armament o preparar desgraciats suïcides que facin la feina. Quan la cosa s’embolica, algun mig malalt mental agafa armament contra la gent reunida en un local molt atapeït de gent (discoteca, terrassa, església).
Fins fa poc, els cristians no atacaven mesquites. Ara, tothom contra tothom.
Jo em remeto a l’Evangeli. Jesús va introduir una novetat que va molt més enllà d’allò de la llei del talió (“ull per ull...”). La novetat és el perdó i l’amor als enemics. Diu Jesús: «Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre pare del cel que fa sortir el sol sobre bons i dolents» (Mt 5, 44-45).
Com n’estem de lluny, del perdó, fins i tot els qui ens diem cristians! Molt poca gent és capaç d’assumir-ho. Diem que ens demanin perdó i ens equivoquem, ja que el perdó no es demana, es dona, es regala, com Jesús a la creu, que sense que ningú li ho demani diu: «Pare, perdona’ls que no saben el que fan» (Lc 23, 34).
Encara que ens sembli massa utòpic, els creients hem de defensar el principi de l’amor. L’amor i el perdó salvaran el món.
Hi ha famílies que ho han entès i ho practiquen. Els estats, si es diuen catòlics, haurien de fer el mateix. Que lluny que n’estem!.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge V de durant l'any
5 de febrer de 2017
L'espiral de la violència només la frena el miracle del perdó
Joan Pau II (1920-2005)
Papa de l'església catòlica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.