La gran manifestació que hi va haver a Barcelona a favor dels refugiats indica que hi ha una gran sensibilització referent a aquests temes en la nostra societat. Vol dir que en l’arbre del nostre país hi ha unes arrels molt sanes per detectar aquesta mena de problemàtica. També indica una altra cosa: l’enorme distància que hi ha entre els governants i el poble.
Aquestes manifestacions són esporàdiques i no volen pas dir que cada un dels manifestants estigui disposat a acollir en habitacions de casa seva gent refugiada. Més aviat volen urgir als governs i als que tenen possibilitats de resoldre el gran problema que cerquin la manera d’acollir-los. Si he llegit bé les notícies de dies passats, Espanya ha respost molt poc, tan poc que s’ha quedat molt per sota del que s’havia compromès a nivell internacional. Pel que es veu hi ha països, i sobre tot partits xenòfobs, que voldrien tornar a la puresa d’una raça que només la podem demanar als gossos, perquè nosaltres, per poc que furguem, qui més qui menys venim de llocs i ètnies diferenciades i hem d’agrair als nostres avantpassats que ens van acollir i van permetre que ens integréssim. Avui moltes coses han canviat i ningú no se sorprèn quan veu un nen d’origen subsaharià parlant correctament la nostra llengua o una dona magrebina conduint un cotxe. A més, en pocs anys veurem com aquests envelliran i ocuparan places a les nostres residències i es beneficiaran de la seguretat social. Temps al temps.
Ara cal que els que vagin arribant s’integrin (els nens a les escoles, els que són capaços de treballar als diferents llocs de treball en què treballin..) perquè la majoria no són pas gent disminuïda sinó gent normal que en els seus països d’origen tenien oficis. Tant de bo que alguns (no seran pas mai tots) puguin tornar als llocs d’on van sortir escopetejats.
Pels voltants de Nadal fem pessebres i recordem com Josep i Maria foren refugiats, primer a Betlem on no trobaren allotjament; encara que el relat tingui molt de simbòlic ens indica que van sofrir la mateixa sort dels refugiats (Lc 2,1-7). Però sobretot a causa de la persecució d’Herodes (llavors de la mort dels innocents), Josep, Maria i l’infant van haver de refugiar-se a Egipte per un temps (Mt 2,13-15). També van ésser refugiats. A l’Antic Testament entre les lleis que Jahvé va donar a Moisés n’hi havia una que deia:
No explotis ni oprimeixis l'immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d'Egipte (Ex 22,20).
I també en un altre lloc:
Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l'exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu (Lv 19,33-34).
Si mirem recentment, encara no fa vuitanta anys alguns dels nostres avis van haver de refugiar-se a França a causa de la guerra civil (on van ésser força maltractats) i uns altres a Mèxic.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge VIII de durant l'any
26 de febrer de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.