EL SOFRIMENT DELS ALTRES

Massa sovint diem pecat del que no ho és, fixant-nos sobre tot en allò que en podríem dir faltes i massa sovint ens falta la referència per poder mesurar els nostres actes.

Quina era l’obsessió de Jesús? El sofriment dels altres. No li preocupava gaire si algú havia faltat contra el temple o contra la llei. Hi ha una dita de Jesús que no és pas apòcrifa perquè està en alguns evangelis dels primers temps i que les actuals traduccions no han reproduït (llàstima) que diu el següent:

Aquell mateix dia veient un que treballava en dissabte li digué: «Home, si certament saps el que fas, ets feliç, però si ho desconeixes ets un maleït i prevaricador de la llei» (Lc 6,4 en el còdex Beza).

Jesús ja estava d’acord amb el compliment de les lleis establertes però prioritzava la consciència (és a dir, que la gent reflexionés el que estava fent) perquè li importaven més altres coses, com és el sofriment de la gent. Només cal fer un repàs de la seva activitat amb els malalts, amb els marginats (dones sobre tot), amb els estrangers (com la cananea), amb el centurió romà que tenia el criat malalt… Sempre el movia preferentment la compassió.

Ara nosaltres, els que volem ésser seguidors del Mestre, hem de fer el mateix i per preguntar-nos si el que estem fent ofèn Déu o no diguem: faig patir algú?, em poso d’esquena al sofriment dels altres? Segurament no és pas una guia del tot universal, però és molt útil per adequar la nostra vida al pensament del Crist.

Posem per exemple: la carnestolta és pecat? No pas si no ocasiones cap sofriment (sobre tot moral) a ningú, per tant gaudeix-la. Robar és pecat? Des dels temps dels Sants Pares (que eren els intel·lectuals dels primers temps de l’església) s’ha dit qui pren coses per necessitat no peca encara que, si els governs l’enxampen el castigaran, però les agafa per necessitat, just el que necessita i causa el mínim perjudici a qui els les ha preses. No és pas el mateix que robar als rics (a l’estil de Curro Jiménez) perquè tenen molt. Aquest és un principi erroni, massa sovint invocat, que no és pas cristià, encara que popularment és ben vist. El criteri és veure el sofriment de l’altre. A la llei antiga d’Israel hi havia un apartat que deia:

Si passes vora la vinya d'un altre, pots menjar tot el raïm que vulguis fins a saciar-te; però no t'enduguis res dins el cistell. Igualment, si passes pel sembrat d'un altre, pots arrencar espigues amb la mà; però no seguis amb la falç res del seu sembrat (Dt 23,25).

Els grans pecats de la nostra societat són aquells que ocasionen els grans sofriments: els que són la causa de les deportacions, morts, la fabricació de nous armaments, els que han muntat uns sistemes de guanys que exclouen una massa immensa de gent condemnada a viure en la pobresa, l’atur o també els que marginen milers de persones convertint-les en sobrers (els que sobren, els que no sabem què fer amb ells), que estan detinguts en camps de refugiats, moren en pasteres i ningú no els vol com si fossin més delinqüents que nosaltres…

La redempció ha de venir per l’amor: estimar el que està sofrint i posar-nos al seu costat. Quan passem per la vida sense adonar-nos del que ho passa malament, encara que no en siguem conscients, estem pecant contra l’evangeli de Jesús. Si en som conscients ja trobarem la manera de posar-nos al seu costat, que no sempre serà, ni de bo tros, fer-los una caritat.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge I de Quaresma
5 de març de 2017