Navegant per Internet he descobert aquest article que m’ha agradat moltíssim i volia compartir-lo amb vosaltres. Ho he trobat a un lloc molt especial que us vull presentar per si voleu entrar a fer-li una ullada.
pregaria.cat és un lloc web de recursos de pregària en català al servei de persones, grups, parròquies o moviments que busquin aprofundir en la seva vida de fe.
El web ha estat ideat i promogut pels Jesuïtes de Catalunya i hi participen persones i grups vinculats a diversos col·lectius cristians.
En un curs sobre religions del món a la Universitat, la Naima preguntava al convidat que havia presentat el cristianisme per què els cristians consideren que Jesús té el privilegi de ser considerat Fill de Déu i no només un profeta com en altres religions. La Naima és suau, intel·ligent, espontània, i una musulmana sincera.
La pregunta sembla lligar el títol de Jesús com a Fill de Déu amb un exclusivisme cristià: les altres religions poden reivindicar tenir profetes com a fundadors, però el cristianisme “és més xulo que totes” perquè predica que el seu fundador és més important que els altres: és el Fill de Déu, és Déu mateix fet home. Aquesta interpretació exclusivista és ben legítima, i està fonamentada en diversos fets de la història del cristianisme: formes impositives de ser missioner, les croades, la inquisició, el menyspreu dels no cristians, etc.
Però hi ha una altra interpretació de la figura de Jesús, també lligada a la història del cristianisme: concretament a la vida de Jesús i als primers anys després de la seva mort. Jesús vivia en un país on una colla de savis jueus excloïen socialment els jueus que no complien la Llei de Moisès en nom d’un Déu que –segons ells– estima els qui la compleixen i no estima els incomplidors. En canvi, ell va sentir una profunda comunió i fraternitat envers tots aquells que no complien la Llei, però que se sentien gratuïtament estimats per Déu no per com eren ells, sinó per com era Déu. Va sentir que Déu és un Pare/Mare que ens estima abans que comencem a actuar, no un comerciant que espera que actuem per decidir si ens estima o no. Ens estima fem el que fem: si actuem amb amor, el seu amor és joiós; si actuem amb odi, el seu amor és dolgut i ens convida a la conversió. Jesús, a més de sentir dins del cor aquest Amor del Pare, el va transmetre al seu voltant, tot incloent els qui estaven exclosos. Per això, els primers cristians van considerar-lo la manifestació plena de Déu: el seu Fill. I també van considerar tots els homes i dones fills i filles de Déu, sense condicions.
La pregunta cristiana fonamental no és, doncs, si Jesús és més exclusiu que els altres profetes; sinó si els cristians estimem la gent com Jesús: incloent tothom.
Naima, germana: moltes gràcies per recordar als cristians que hem de ser humils i germans de tothom. Demanem junts a Déu que la humanitat sigui una gran família on ningú no sigui exclòs. Insha'Allah!
Félix ORTIZ
Al cor del món - pregaria.cat
Déu Pare ens estima a tots: cristians i no cristians, justos i pecadors, pensem com pensem i fent el que fem... No hi fa distinció. No les fem nosaltres...
Chusé Lodois SOLA
Article del full parroquial del Diumenge III de Pasqua
15 d'abril de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.