ELS EXCLOSOS QUEDEN BOCABADATS

   Queden bocabadats quan veuen créixer aquest càncer social que en diem “corrupció”. Realment tots hem quedat parats que hi hagués tanta gent entre els governants i els que ho havien estat, que s’hagin aprofitat de les seves situacions privilegiades i que hagin amagat els seus diners en llocs on ningú no ho sapigués (a l’estranger).

    No és cap secret que això ha passat en tots els temps, però ara ens hi trobem de manera molt exagerada, amb l’exacerbació del consum. La gent que vol consumir necessita molt diner i s’acumulen fortunes. Aquestes creen grans desigualtats (com mai hi havia hagut de tan fortes) i les grans desigualtats generen un gran mal al teixit social perquè produeixen violència per part dels oprimits i exclosos. Llavors es dóna una reacció en cadena perquè els que han acumulat diners per tal de detenir aquesta violència es proveeixen d’armament (que no resol res) i el fan servir contra els pobres i els que són opositors; tot això només serveix per crear una aparença d’ordre i de pau, que no és tal, perquè és una pau que consisteix que els pobres arriben a culpabilitzar-se com si fossin ells els causants dels mals. Un cop els dominadors tenen les regnes de la situació fan passar la gent per unes “formacions” a fi que els vençuts arribin a creure que els vencedors són bons i volen el bé de tothom. Pitjor encara quan, a sobre, es fan dir benefactors (Lc 22,25).

    Una altra sorpresa ha vingut de la mà de la notícia que gent vinculada a algun gran banc disposava d’unes targetes (negres, en diuen) per poder treure tants diners tants com volgués. Sabeu quines factures hauran pagat preferentment amb aquestes targetes de les caixes que afavoreixen l’anonimat? Aquelles despeses que són inconfessables i que més val no sàpiga ni la família, ni el banquer de l’oficina propera. Probablement trobareu que han abonat la despesa d’un safari, de les sales de festa luxoses i altres disbauxes més inconfessables.

    Ho trobeu estrany que els “exclosos” quedin bocabadats? Si no tenen gens ni mica de poder es trobaran com ovelles esgarriades sense pastor. Amb això ens acostem al temps de Jesús que en veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor (Mt 9,35). Què fa Jesús? Quan s’adona de la indefensió i la petitesa dels exclosos de la societat del seu temps s’acosta a ells i en tria dotze per poder atendre els problemes de cadascú, escoltant-los (Mt 10,4).

    El desconcert d’avui és molt gran. Mirant-ho amb lupa podríem trobar algun aspecte positiu que és la informació que ara tenim. Es van destapant estafes i jocs dels aprofitats que segurament hi havia en altre temps i no els coneixíem.

    Això no treu el desànim i aquí els cristians hi tenim alguna cosa a dir perquè creiem en la resurrecció. No passarà pas allò de la cançó: “habrá un dia en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertat”. No, sinó que creiem en el “Regne de Déu”, que consisteix en un esforç continuat per anar superant les injustícies, tot i que mai no haurem assolit el final de tot. A més a més sabem de sobra que els nous dirigents que hi haurà, si poden, faran el mateix i haurem de continuar amb la denúncia.

    Si trobeu una mica fort l’article llegiu-vos el núm. 60 del document del papa Francesc (EG).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXIX de durant l'any
19 d'octubre de 2014