diumenge, 12 d’octubre del 2014

TREBALL DIGNE

    Els Estats Units celebren el dia del treball digne al primer dilluns de setembre. És una commemoració que valdria la pena d’imitar perquè en el nostre país hem començat a recuperar una mica el treball però quasi en tots els casos “és un treball indigne”.
    Voldria recollir el que han fet al bisbat de Terrassa (la pastoral obrera d’aquell bisbat) per anar contemplant quin i com hauria d’ésser el treball quan es recuperi.
    Han fet un decàleg que diu així:

DECÀLEG DEL TREBALL DIGNE
Agafant la idea de l’encíclica “Caritas in Veritate” (n.63) de Benet XVI i fer-la en forma de decàleg, es podria dir que la dignitat en el treball ve donada perquè:
  1. El treball sigui expressió de la dignitat essencial de tot home o dona
  2. El treball sigui lliurement triat
  3. El treball associï efectivament als treballadors al desenvolupament de la seva comunitat
  4. Els treballadors siguin respectats
  5. El treball satisfaci les necessitats de les famílies
  6. El treball aconsegueixi escolaritzar els fills sense que es vegin obligats a treballar
  7. Els treballadors puguin organitzar-se lliurement
  8. Els treballadors puguin fer sentir la seva veu
  9. Els treballadors aconsegueixin espai per retrobar-se adequadament amb les pròpies arrels en l'àmbit personal, familiar i espiritual
  10. El treball asseguri una condició digna a l'hora de la jubilació

    Ja sé que això és tirar molt amunt, però està en la línia de l’Evangeli, on la utopia que Jesús anomena “Regne de Déu” també sempre té uns límits que van més enllà. Recordeu la paràbola dels treballadors de diferents hores a la vinya on els darrers cobren el mateix que els primers ja que el propietari de la vinya considera que tots necessiten el mínim (que és un denari) pel dia treballat (Mt 20,1-36).
    Recordeu també el que diu la carta de Jaume amb un llenguatge encara més dur (vol dir que en aquell moment hi havia grans injustícies):
I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! Les vostres riqueses són podrides, s'han arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s'han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El jornal que escatimàveu als qui us segaven els camps clama al cel, i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l'univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu anat engreixant per al dia de la matança. Heu condemnat el just, l'heu assassinat, i ell no s'ha resistit. Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que han arribat les pluges de tardor i de primavera. Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop (Jm 5,1-6).
    Hem de recordar que les nostres relacions humanes (per tant també les laborals) tenen molt a veure amb la nostra vida de l’Esperit ja que Déu es fa present en tots els nostres actes.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXVIII de durant l'any
12 d'octubre de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.