PRIMEREJAR

    El Papa actual ens ha sorprès amb una paraula que mai no havíem sentit a dir: “prime rejar”.

    Aquest mot ve a significar ésser els primers a fer una cosa. L’Església, amb tots els seus defectes, s’ha avançat, en el decurs de la història, en molts camps.

    D’on van sortir els primers hospitals? De congregacions religioses. D’on van néixer les primeres escoles? De les catedrals on un dels canonges tenia el càrrec (que encara es manté honorari) de mestrescola. Qui va optar per l’educació de les nenes ignorades en les antigues escoles ara fa un segle i mig? A casa nostra les congregacions de Vedrunes, Dominiques, i moltes altres... També les universitats van ésser institucions iniciades i promogudes per l’església. A casa nostra, l’escoltisme, les colònies d’estiu, Càritas...

    Totes aquestes activitats, amb el temps, han estat suplertes pels ajuntaments, les diputacions, els governs estatals i autonòmics i per moltes altres institucions laiques. Ens n’hem d’alegrar.

    Hom pot tenir la sensació de creure que l’església, ara, no té lloc en aquest món.

    El Papa actual ha dit que el nostre lloc és “primerejar”, és a dir: obrir noves iniciatives en camps nous segons les necessitats que es van detectant. Fa molts anys l’església (les parròquies) era qui repartia el menjar de Càritas amb més o menys encert. Ara, gràcies a Déu són moltes les ONG i institucions que s’han afegit a repartir menjar als indigents (també amb més o menys encert).

    Llegim un fragment del document del papa Francesc que ens parla de primerejar:

L'alegria de l'Evangeli és per a tot el poble, no pot excloure ningú. Així ho anuncia l'àngel als pastors de Betlem: «No temeu, perquè us porto una Bona Notícia, una gran alegria per a tot el poble» (Lc 2,10). L'Apocalipsi es refereix a «una Bona Notícia, l'eterna, la que ell havia d'anunciar als habitants de la terra, a tota nació, família, llengua i poble» (Ap 14,6). "Primerejar", involucrar-se, acompanyar, fructificar i festejar (EG 23).

L'Església que surt és la comunitat de deixebles missioners que "primeregen", que s'involucren, que acompanyen, que fructifiquen i festegen. «Primerejar»: disculpeu aquest neologisme. La comunitat evangelitzadora experimenta que el Senyor ha pres la iniciativa, ha primerejat en l'amor (cf. 1 Jn 4,10); i, per això, sap avançar-se, prendre la iniciativa sense por, sortir a l’encontre, buscar els llunyans i arribar als encreuaments dels camins per invitar els exclosos. Viu un desig inesgotable de brindar misericòrdia, fruit d'haver experimentat la infinita misericòrdia del Pare i la seva força difusiva. Atrevim-nos una mica més a primerejar! Com a conseqüència, l’Església sap «involucrar-se». Jesús va rentar els peus als seus deixebles (EG 24).

    Ens anima, com veieu, a no tenir por de tot el que s’està produint en el món. Ens hem d’alegrar molt que tantes iniciatives que havien sortit de gent d’església, ara les hagi assumides la societat d’alguna o altra manera. Vol dir que eren encertades. Com que els problemes del temps actual són tants, encara ens queda molt marge per “primerejar”, que vol dir anar trobant iniciatives davant la problemàtica de la gent. Si parlem de la caritat el que ara és important no és tant repartir menjar com denunciar que els que ho haurien de fer no ho fan, que són les administracions i per altra banda destinar molt més temps a escoltar la gent (més temps a escoltar-los que no pas a repartir-los roba o menjar). Tenim molt a fer i crear noves iniciatives. Si surten iniciatives d’altres només ens cal felicitar-los.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXX de durant l'any
26 d'octubre de 2014